27 de maig de 2021
PRESENTATACIÓ DEL LLIBRE: A tres treyts de ballesta
No estem davant d’un manuscrit habitual sinó que es tracta d’un recull documental reunit per a justificar i raonar jurídicament la propietat d´una llarga franja territorial que es disputaven els pobles de Xeraco i Xeresa. Històricament, la lluita permanent dels dos ajuntaments, cascú amb les seues raons, per delimitar els termes i adjudicar-se l’espai en qüestió no va resultar fàcil ni senzilla i de fet de fet no arribaren mai a un pacte. Arran de la publicació d’un Reial Decret l’any 1889 on s’exigia als ajuntaments que procedissen immediatament a la renovació de les fites divisionàries les dues corporacions es veieren compel·lides a desterrar les suspicàcies mútues i posar mans a l’obra pera determinar l’amollonament dels termes de Xeraco i Xeresa. Cent anys de batalles per l’interés de cada poble perquè una llei monàrquica els posés un rall al ventre i els forcés a l’acord i al pacte. Des d’una òptica actual, costa de creure una demostració més gràfica del’entossudiment entre els dos bàndols.
14 de febrer 2020, Xeraco
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: TENDA D’ANIMALS
Lluïsma s’estima moltíssim els animals. Per això, no entén per què no poden viure amb ell a casa. I mira que ho intenta perquè li ho consenten tot: una cotorra , una iguana, un gosset, un mico… i un caiman! Però un dia, Lluïsma i la seua família comencen a dubtar si realment el millor per als animals es que estiguen tancats entre quatre parets. No serien més feliços en llibertat?
Maria Josep Escrivà, filòlega i poeta (Grau de Gandia)
………………………………………………………………………………………………
11 de desembre 2019 Gandia/ 17 de gener 20120 Oliva/24 de gener
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: JOAN BAPTISTA ROIG DE LA PENYA. Progenie clara y origen de la antiquísima y noble familia de Borja. La primera crònica sobre els Borja.
Edició crítica a cura de Joan Iborra i Maria Toldrà
L’edició crítica de la Progenie clara y origen de la antiquíssima y noble família de Borja, dels filòlegs Joan Iborra y Maria Toldrà, amb una continuació anònima del segle XVIII, relacionada con l’entorn de Gregori Maians, exposa un discurs historicogenealògic sobre la família valenciana dels Borja. L’obra fou escrita l’any 1621 pel jurista, historiador i poeta valencià Joan Baptista Roig de la Penya i la dedicà al setè duc de Gandia. L’autor construeix un discurs genealògic fins a la seua època, sota la idea d’entroncar l’origen de la família Borja amb la reialesa aragonesa a través de l’ascendència de Pero d’Atarés, senyor de Borja, que revisa a partir d’una col·lecció de falsificacions documentals i literàries de probable fabricació pròpia, incloses a la obra.
L’edició és el sisè lliurament de la col·lecció “Biblioteca Borja Minor” i ha estat preparada per Joan Iborra i Maria Toldrà, que firmen una extensa introducció sobre l’autor, l’obra i el seu context. L’historiador Joan Iborra hi recupera, revisat, un detallat estudi biogràfic seu anterior sobre el jurista Joan Baptista Roig de la Penya (1590-1650), advocat de la ciutat de València, secretari del duc de Vilafermosa, relacionat amb la cort dels ducs de Gandia (el setè duc i altres figures tan influents de la família com el seu germà el cardenal Gaspar de Borja i de Velasco, i la duquessa mare Juana de Velasco, cambrera de dues reines hispàniques). Roig de la Penya, de qui també ens ha arribat una breu producció poètica de certamen en català, és sobretot autor d’obres en castellà que es poden classificar en els gèneres de la història universal, la història genealògica i el memorial politicojurídic.
L’edició de la Progenie clara es basa en el manuscrit probablement autògraf de 1621, que es conservava a l’antic arxiu ducal de Gandia (avui a l’Arxiu de la Noblesa, a Toledo). Pocs anys després, el 1635, se’n va fer una còpia autenticada notarialment. Un segle més tard, una còpia setcentista en mans de l’erudit Agustí Sales, cronista oficial de la ciutat i el regne de València, va ser objecte de compulsa, a instàncies de Gregori Maians, durant el plet successori del ducat de Gandia posterior a la mort de l’últim duc de Gandia sense descendència el 1740.
Biblioteca de Xeraco
Casa de la Cultura Gregori Mayans d’Oliva
Casa de la Cultura de Gandia González de Quirós
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..
15 de novembre de 2019
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: I TU, SOLS TU d’Isabel Canet
A partir d’una banda sonora particular amb cançons actuals de Carles Pastor, El Diluvi, Tardor, Obrint Pas, Zoo… graons d’un temps complex, l’escriptora Isabel Canet ha creat un llibre de contes sobre la vida centrada en tretze narracions intenses, breus, dinàmiques i sentimentals, potser, o nues i descarnades, amb aquella tendresa que mostra la fotografia sense artifici ni engany. Són textos que conciten l’emoció però que no s’escapen de la quotidianitat més immeditat a. Amb la lectura, assistim a un calidoscopi de personatges, a la solitud de la vida, a la manca d’estima, a la bogeria universitària, a l’adolescència cruel i matussera, a la tranquil·litat de la vida contínua esberlada per un succés inesperat. I així sense tura. Cada episodi del llibre, cada narració s’inspira en una cançó valenciana que serveix de guió a l’autora per a viatjar a través dels sentiments i esbossar un esquema d’una vida qualsevol, tan sols cal observar atentament el quefer de la gent, les seues quimeres, les seues accions, els rodaments de cap, la indumentària… Un retrat social certer, centrat bàsicament en les dones, les seues quimeres, vivències i cert nivell de crisi. Escrits en un llenguatge depurat, quinsaessenciat, potser, que denota un tremp d’escriptura envejable, I tu, i sols tu és un llibre de lectura convincent, que cal llegir a poc a poc, pense, sense la pressa de la necessitat, per assaborir cadenciosament cadascuna de les sorprenents i alhora habituals aventures i inseguretats que la vida quotidiana depara.
Joan Iborra
…………………………………………………………………………………………………………………………..
31 de juliol del 2019
REPRESENTACIÓ TEATRAL DE LA RONDALLA POPULAR DE LA SERP DE LA VENTA
Un any més, l’Associació Cultural la Goleta, juntament amb altres associacions locals com: Almanac teatre, Grup de Danses de Xeraco, Penya Foc Seguit, Festers 2019, Skid…,i la col·laboració de la regidoria de Festes, han donat el tret d’eixida a l’inici de les FESTES del 2019, amb la ja tradicional representació teatral de la rondalla popular de LA SERP DE LA VENTA.
La serpde la venta-Representació 2019
https://www.facebook.com/ajuntamentdexeraco/videos/417502495522845/
………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
7 de juny 2019
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: LA SERP DE LA VENTA. Llegendes i narracions tradicionals de Xeraco
L’imaginari popular de Xeraco s’arrela dins d’una tradició narrativa profunda i abundant en motius i protagonistes, enriquida amb aportacions de cada generació. La forma oral era el mitjà de difusió d’històries en absència d’alternatives de diversió, de comunicació o de transmissió de coneixements. La realitat i la fantasia es fonien en relats que entretenien la llarga espera de la nit en el moment en què les primeres ombres guaitaven per la porta. És el registre narratiu dl passat retingut en la memòria. Un garbuix de records i d’històries pretèrites barrejades amb la creativitat i la vivència personal on la transmissió oral pot haver mudat el relat però n’ha conservat el mite i l’argument central, adaptat a les necessitats del grup. Aquesta mostra ancestral de literatura lliga les paraules a gestos i objectes determinats unides a la dramatúrgia del relator.
Joan Iborra
https://cadenaser.com/emisora/2019/08/20/radio_gandia/1566292991_339172.html
……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………
CRÒNICA DE LA VALL I EL MERCAT
————————————————————————————————————————————————-
————————————————————————————————————————————————–
L’ESCUDELLA
LA TORRE ANDALUSÍ I LA TORRE DELS BORJA DE XERACO
Feia temps que a l’Escudella volíem abordar el tema de les torres de Xeraco. Dues formes diferents d’arquitectura històrica que constituïen una característica urbanística que definia el poble i la marjal de Xeraco. L’actualment anomenada torre de Guaita és coneguda per tots els veïns perquè és de visió obligada des del camí a la mar…. La Torre andalusina, la que hi havia al centre de la població, a l’espai existent entre l’edifici de l’Ajuntament de Xeraco i l’església, fou demolida ignominiosament amb el vist i plau de les autoritats governants l’any 1984…
……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
L’ESCUDELLA
LA PESCA A XERACO. El bolitx, el tresmall, el palangre…
Pescar al bolitx és una activitat marinera que fa molts anys, durant la dècada dels seixanta, deixà de practicar-se a Xeraco. Era un dels ormeigs de pesca més antics que es coneixen. Del bolitx queden alguns dels protagonistes i els descendents. Sobretot, roman la memòria brn viva en aquella gent que recorda les captures d’aladroc en temporada. Temps era temps que hi havia aladroc arreu….
……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..
16 de febrer de 2018
L’ESCUDELLA
EL CULTIU DE L’ARRÒS A LES MARJALS DE BAIRÉN-VALLDIGNA
La saviesa popular sol concentrar moltes vegades en pocs l’entrellat d’una tasca, d’un temps o com és el cas, d’un cultiu. Dença que la facilitat de l’aigua per inundar els quadros o basses esdevingé temerària, que es retirà el conreu d’aquest cereal i fou substituït per l’hortalissa o els taronger.
… En aquest número de l’Escudella hem volgut retre un un petit homenatge a aquelles persones que malgrat les penúries, les condicions insalubres i carregoses en què es treballava moltes voltes, les picades doloroses de les cutimanyes o sangoneres i la precarietat absoluta del jornal o del guany que hom podia aconseguir, mantenien l’ànim elevat i atacaven el treball sense melindres ni romanços….
………………………………………………………………………………..
gener de 2017
CALENDARI DE LA GOLETA
Aquest any hem decidit realitzar un calendari especial en honor a la desembocadura del nostre riu de Xeraco o la Vaca: La Goleta
………………………………………………………………………………..
23 d’abril de 2017
FIRA DEL LLIBRE-Xeraco
Com ve estant habitual durant els darrers anys i en commemoració del dia de Sant Jordí, patró de l’Antic Regne de València i del Cap i Casal; la nostra associació participà en aquesta diada, oferint als veïns i visitants que s’acostaren a la Fira del llibre organitzada per la biblioteca local, una mostra de les seues publicacions.
……………………………………………………………………………………………………………………
abril de 2017
A L’OMBRA DEL MONDÚVER ( El costum de guisar: Xeraco i Xeresa)
Amb el títol de: “BAJO EL MONDÚVER PROTECTOR ( Guisos tradicionales valencianos: Xeraco y Xeresa )”, podreu trobar la versió en castellà.
……………………………………………………………………………………………………………………
L’ESCUDELLA
Núm. 11 ( Primavera/Estiu del 16 )
LA TRANSMISSIÓ ORAL DE LA RONDALLA ( LA SERP DE LA VENTA)
La literatura oral de Xeraco s’arreplega dins d’una tradició narrativa profunda i abundant en motius i protagonistes, enriquida amb aportacions de cada generació. Eren temps en què per a la gent del poble no existien altres mitjans de diversió, de comunicació o de transmissió de coneixements que la forma oral. La realitat i la imaginació es fonien en relats que entretenien la llarga espera de la nit en el moment en què les primeres ombres guaitaven per la porta…
Les rondalles servien per explicar el món on vivien, les penalitats, les riqueses, la moral que els guiava, els preceptes que s’havien d’observar, etc.
La Serp de la Venta és una rondalla típica de Xeraco i tan mateix desconeguda a tot arreu de la Safor. Hi existeixen algunes versions, més o menys coincidents, dins el mateix àmbit cultural i lingüístic com el drac del Patriarca, el drac del Coll de Canes, es drac de na Coca, l’espasa de Vilardell, etc.
https://www.youtube.com/watch?v=-CANSOPVeUU
https://www.youtube.com/watch?v=BiaqK3AhEqI
. …………………………………………………………………………………………………………….
DIA DEL LLIBRE
abril de 2016
Aquesta diada tan original que va nàixer en la dècada dels anys vint del segle passat, va ser iniciativa de l’escriptor valencià afincat a la ciutat Comtal, Vicent Clavel i Andrés, que aleshores el director de la editorial Cervantes i va proposar a la Cambra Oficial del llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters, fer una festa per promoure el llibre.
……………………………………………………………………………………………………………………
L’ESCUDELLA
Núm, 10 Extra ( Hivern / Hivern del 16)
EL JOC DE LA PILOTA: el raspall
Feia temps que des de l’Escudella teníem interès d’abordar des de l’àmbit local el joc de raspall a Xeraco. Una història de llarga tradició d’ascendència grega que ha arribat als nostres dies carregada de popularitat, auge esportiu jovenívol i escassa escriptura. Fou tot just aquesta manca de papers i l’oportunitat de conservar la memòria del raspall de Xeraco per la pervivència d’alguns pilotaris el punt que en féu convèncer per a tractar el tema.
………………………………………………………………………………………………..
L’ESCUDELLA
Núm. 9 ( Hivern del 14 )
VERDURA COQUES I PASTISSOS
Una dita popular comentava en uns poc mots la saviesa de la població rural: «Al pobre tot li fa». Sense intentar desxifrar la nòmina de patiments i fams que suggereix la parèmia, certament ve com anell al dit per descriure una activitat casolana, profundament agrària i encara activa: la recol·lecció de verdura silvestre. Hem volgut recollir en aquest número de la revista l’Escudella aquesta forma antiquíssima d’alimentació que ha fet de la necessitat una virtut gastronòmica.
…………………………………………………………………………………………………………………………
L’ ESCUDELLA
Núm 8 ( Tardor de 2014 )
QUARANTA ANYS SENSE TREN
Al Saló de plenaris de l’Ajuntament i amb l’assistència d’un nombrós públic, tingué lloc la presentació d’aquest nou exemplar que volia fer memòria d’aquell tren de via estreta que tant records ens ha dut a moltes generacions xeraquers i xeraqueres.
L’onze de juliol de 1969, el tren féu el seu darrer viatge entre Carcaixent i Gandia i el 10 de febrer de 1971 es tancà el ferrocarril que unia Gandia i Dénia. Els ajuntaments de les tres comarques afectades, la Marina, la Safor i la Ribera batallaren perquè la via ampla substituís la via estreta cancel·lada…
A Xeraco, l’afany demolidor que perfilà els ajuntaments de llavors, feu caure sota la picota l’estació, la via i el moll i talà els immensos arbres que custodiaven el pas del tren. No deixaren estaca en paret…
……………………………………………………………………………………………………………………….
ESCUDELLA
Núm. 7 ( Primavera del 2014)
MALALTIA PER FORA A TOTA HORA ( LA MALALTIA ASSETJADA )
Es trobareu davant d’aquells remeis que utilitzaven els nostres avantpassat, alguns dels quals perduren al poble, tot i que fóra possible que dins d’uns anys hagueren de passar al més fosc dels oblits. El primer article que ha preparat del doctor Francesc Devesa sobre el ritual de trencar l’enfit o passar la llista o la cinta, una pràctica “curativa” molt estesa a Xeraco. Jaume Palmer , tracta dels remeis populars a la Vall de Gallinera; Rafa Campos i Antoni Martí , una mena de notaris locals que han desentranyat les pràctiques i ritus que tradicionalment s’han emprat a Xeraco per curar algunes malalties molestoses o de poca importància; Maria Luisa Pedròs, en un treball de recerca sobre les malalties del dimoni, indaga sobre la creença popular del segle XVIII que alguns problemes de salut que es patien es produïen per haver-se introduït el dimoni dins del cos del malalt i finalment Joan Iborra, amb un article molt breu, però colpidor, que ens ofereix una alliçonadora visió d’una realitat humana de la qual haurem begut si més no la majoria de la nostra espècie en algun moment de l’existència…
El mateix número 7 de l’Escudella fou presentat a la Casa de la Cultura d’Oliva el 30 d’aquest mateix mes.
……………………………………………………………………………………………………………………
L’ESCUDELLA
Núm 6 ( Hivern del 2013 )
VIES I CAMINS
Els camins constitueixen una estructura ordenada i útil que permet la comunicació entre els humans. La xarxa viària exerceix un paper essencial en la modificació morfològica del territori. Servidors d’interessos econòmics i necessitats socials, els camins que travessen Xeraco són fruit d’un procés històric establers al llarg de molts segles i moltes cultures. Mai no han sigut com els coneixem ara, ni tan sols com els recorríem fa trenta anys, per usar una mesura qualsevol. Les vies de comunicació es transformen segons el moment històric i de vegades desapareixen de la memòria pública com espai viscut…
Una afluència relativa de públic, ens va acompanyar en aquest dia a la presentació de la revista.
………………………………………………………………………………………………………………………..
ESCUDELLA
Núm 5 ( Tardor de 2013 )
ENTRE L’HIVERN I LA TARDOR
Una vintena de veïnes i veïns de la nostra localitat, ens acompanyaren durant la presentació d’aquest nou número de la nostra revista local de divulgació etnològica, històrica i geogràfica, en aquest cas sobre l’apassionant i sempre curiós món de la climatologia.
Actualment els valors extrems dels registres climàtics, de manera especial a l’hemisferi nord en relació a la temperatura, així com el comportament d’alguns animals i plantes, els canvis de radiació solar, la minva de la superfície de gel al Pol Nord o el forat d’ozó a l’Antàrtida motiven la preocupació dels científics per esbrinar la influència negativa de les activitats humanes sobre el medi ambient.
……………………………………………………………………………………………………………………………………
ESCUDELLA
Núm. 4 ( Estiu 2013 )
EMIGRANTS DE XERACO
L’emigració constitueix un moviment cíclic que recorre de manera decisiva la història valenciana. Entenem que la reconstrucció de la memòria d’aquella gent que se’n va anar de casa seua per aconseguir una vida millor respon a un legítim i necessari recordatori. El temps actual uneix la memòria dels emigrants del segle XX i la tendència actual, dotada d’un perfil bastant diferent. S’hi ajunten els records dels que van marxar, però també d’aquells que es van quedar…
Una nombrosa assistència de públic ens va acompanyar en aquesta presentació, prova de que aquest fenomen va marcar a molts xeraquers i xeraqueres de manera molt significativa.
…………………………………………………………………………………………………………………………..
L’ESCUDELLA
Núm 3 ( Hivern 2012 )
EL CANT DE LA SIBIL·LA
Cada any , el dia de Nadal, abans d’iniciar.se la missa major a les 12:00 en punt, la Sibil·la, un xiquet o una xiqueta, revestida amb túnica morada evocadora d’un temps antic, se situa al cancell de l’església de Xeraco…
Any rere any el Chor de la Sibil·la escenifica aquesta vella tradició medieval representada per primera volta a Xeraco el dia de Reis de 1997.
Han passat els anys i aquella bella tradició nadalenca que va començar a l’ermita de Santana, i que Xeraco va seguir, ja s’ha estes per tota la Safor i sembla reviscolar al Cap i Casal del País Valencià,
El cant de la Sibil·la 2013. Església de l’Encarnació de Xeraco
https://www.youtube.com/watch?v=V_OAEjXqbu4
El cant de la Sibil·la 2010. Xeraco
https://www.youtube.com/watch?v=qPsvkUEGTPM
…………………………………………………………………………………………………………………………
L’ ESCUDELLA
Núm 2 ( Estiu de 2012 )
LA TRADICIÓ DE LES FESTES
En aquesta ocasió, una concurrència de públic molt acceptable ens va acompanyar en aquesta presentació literària sobre la nostra cultura popular.
Les festers són una expressió natural i habitual en totes les societats. La festa és una creació i una necessitat de les societats que té els seus inicis en l’origen dels temps i, per la seua naturalesa més o menys arbitrària i intrínseca de les relacions que s’hi desenvolupen en qualsevol model social.
La festa, no hi ha cap dubte…
La festa es converteix en l’expressió col·lectiva d’un poble: Xeraco.
…………………………………………………………………………………………………………………………
L’ ESCUDELLA
Núm 1 ( Primavera de 2012 )
L’MAGINARI POPULAR
L’origen dels pobles, dels primers pobladors, s’uneix inevitablement a la tradició cultural arrossegada des dels llocs de pertinença fins a l’assentament sedentari. La curiositat pels orígens adopta diverses manifestacions que tant poden afectar al llegendari local com als mites més coneguts que són traslladats al nou lloc de residència la convivència, els treballs i patiments comuns…
Encetem etapa amb aquest primer número de la revista d’història i cultura l’Escudella, una font emblemàtica i coneguda del poble que concita caminants, excursionistes i estimadors de la natura i la oralitat.,,
Centrem la publicació en una de les rondalles més suggestives del llegendari local, que ha sobreviscut al pas del tempos i s’hissa com a estendard de la cultura viva i transmesa per generacions de xeraquers: la Serp de la venta
………………………………………………………………………………………………………
L’ESCOLA DE XERACO
2011
El coneixement del devenir històric de l’escola pública de Xeraco s’enllaça amb els estudis d’àmbit local que partexen de les coordenades sobre educació marcades pel liberalisme del segle XIX, amb una reflexió important durant el període republicà de la dècada dels anys trenta del segle XX i un tomb històric amb la introducció del valencià a l’escola a partir de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià l’any 1983….
…………………………………………………………………………………………………………
ALQUERIES, CASES I HORTS
2010
Cada etapa històrica ha deixat la seua empremta particular sobre el paisatge xeraquer, no només sobre el rural, sinó també en el poblament. Hem assistit a l’alteració contínua d’un habitatge bàsicament agrícola, en el qual la tipologia de les cases responia a unes necessitats de treball, d’ofici, d’ocupació, o pot ser un altra on els interessos i les necessitats en són uns altres…
L’arquitectura popular, ço és, l’art de la construcció i la tècnica per a transformar un entorn agrícola és la que ha fet factible la realitat urbana actual…
…………………………………………………………………………………………………………
CAPITOLET
2009
Aquest llibre ofereix un ventall de jocs populars, evidentment no exhaustius perquè els xiquets i xiquetes puguen divertir.se i que ningú no tinga excusa per poder jugar amb ells. Ara els jardins, parcs, zones verdes, places… són llocs on tots plegats ho poden passar bé.
………………………………………………………………………………………………………………………………….
AB BEN-CEDRELL
Núm 3 ( Hivern 2009 )
A ÚS I COSTUM
Una acceptable presència de públic ens ha acompanyat en aquest tercer número de la revista Ab ben-Cedrell el qual l’hem dedicat íntegrament a recuperar uns aspectes passats, usos i costums que amb el decurs del temps s’han oblidat. Retalls de la cultura popular i de l’ambient social de Xeraco i òbviament del País Valencià, que per formar part d’una època feliçment periclitada i superada esdevenen incògnits, desordenats, records recòndits que només relaten les persones antigues de la població.
………………………………………………………………………………………………………………………….
AB BEN-CEDRELL
Núm 2 ( Tardor 2009 )
MEMÒRIA DE L’AIGUA
La xarxa hídrica que nodreix les terres i marjals del terme de Xeraco pateix un greu dany. Algunes séquies ja són història i altres apareixen soterrades per l’allau del progrés o, simplement, els vials voraginosos les han devorades. L’antigament orgullós riu de Xeraco o la Vaca, com es coneix popularment, ha esdevingut manset, atemorit, que només desaigua al mar quan els massís càrstic del Mondúver s’omple a vessar…
……………………………………………………………………………………………………………………………
AB BEN-CEDRELL
Núm 1 ( Primavera/Estiu )
PAPERS PER A LA HISTÒRIA DE XERACO
Fa temps que a l’Associació Cultural la Goleta teníem la idea d’editar una revista que recollís textos, treballs i documents que serviren de guia i coneixement sobre el devenir històric de Xeraco, i titular-la amb el nom de l’alcaid del castelll de Bairén que signà la rendició de les fortaleses de la Safor al rei Jaume I: Ab be-Cedrell…
Des d’aquest mirador, si m’accepten la paraula, treballarem per posar a l’abast de Xeraco aquells textos, treballs i documenta que aporten informació sobre tres matèries bàsiques: història, geografia i etnologia….
A la presentació i sopar vam gaudir de la grata companyia d’un nombrós grup de veïns i veïnes, en una nit màgica d’estiu que van desbordar les previsions previstes.
…………………………………………………………………………………………………………..
ACTIVITATS CULTURALS, MEDIAMBIENTALS, GASTRONÒMIQUES…
Conèixer el territori, patrimoni i cultura dels xeraquer, saforencs, valencians i de la gent dels territoris de llengua comuna, considerem que és una de les nostres obligacions i satisfaccions.
…………………………………………………………………………………………………………..
PREMIS A L’ESTUDI
L’Associació Cultural la Goleta és una societat sense ànim de lucre que té per objecte primordial la promoció i organització de tota classe d’actes que fomenten el interés dels xeraquers per la cultura, per l’estudi, pel respecte als nostres antecedents històrics, per l’estima al patrimoni arquitectònic, en vies de desaparició, pèl respecte i conservació de la natura, és a dir, per la preservació i acreixement dels valors cívics, culturals i mediambientals que han sigut tradicionals a Xeraco, a la Safor i al País Valencià.
És des d’aquesta òptica que val entendre les convocatòries anuals dels premis anuals que fins fa poc havíem anat convocant any rere any. Uns anys prolífics i magnífics per per l’enorme tasca duta endavant per les generacions que acabaven cicle d’estudis i es preparaven per a metes més elevades. Un reconeixement que justificava tot l’esforç desplegat per la nostra societat al llarg dels anys a l’hora de buscar el reconeixement social per aquells estudiants que, malgrat les dificultats i entrebancs que la nostra societat i els seus dirigents malauradament els provoquen, mantenen la dignitat de l’estudi i es mostren com un exemple encoratjador per a la resta de joves.
…………………………………………………………………………………………………………….
EL CANT DE LA SIBIL·LA
Nadal de 1999- Primera representació
https://www.youtube.com/watch?v=qPsvkUEGTPM
https://www.youtube.com/watch?v=V_OAEjXqbu4
El darrer Cant de la Sibil·la va tindre lloc el Nadal de 2013
……………………………………………………………………………………………………………….
EL TRAPIG
La nostra primera activitat
