PLENARI DEL 30 D’OCTUBRE DE 2012

1.- 1.- APROVACIÓ DE L’ACTA ANTERIOR.

Va ser aprovada.

2.- Dictàmens de la Comissió d’Hisenda.

2.1.- Aprovació inicial de les modificacions de les ordenances reguladores de les taxes i preus públics.

La pujada que es va debatre, ja estava prevista per ser vinculant  AL PLA D’AJUSTOS  als quals nosaltres ens vam abstenir en el seu dia. També , i vist , l’estat d’execució actual hi ha partides al capítol  2  que ja superem   els -50.000 €.  Si votarem a favor de la proposta de la pujada, estaríem, doncs consentint una pujada de taxes abans de conèixer REALMENT  la liquidació final del pressupost que és el que ens interessa, però a més a més no hem fer recaure totes les pujades en la ciutadania, com estan fent el govern del PP de manera abusiva en l’Estat, la Generalitat i pel que sembla també a  l’Ajuntament, i a més amés el pressupost del 2012 està a dos mesos vista de finalitzar i fins a la seua liquidació NO ANEM A FER VALORACIONS DEL SEU ESTAT D’EXECUCIÓ.

VAM VOTAR ABSTENCIÓ.

2.2 Recurs de reposició presentat per l’alcaldia.

Davant de l’informe de Secretaria qüestionant  la legalitat de l’acord de sancionar a l’Alcalde descomptant dos dies de sou per incomplir el MANAMENT DEL PLENARI, el BLOC va entendre que era just  que el PP presentés el recurs per tal d’eixir de dubtes. És clar que nosaltres també ho haguérem fet.

Convindria també dir que si pensen que açò és una sanció encoberta per no respectar un acord plenari, deurien recordar tots que quan tingé lloc el primer plenari de la present legislatura, i després de no aprovar-li a l’Alcalde les retribucions que proposava l’equip de govern, el regidor Chulbi va presentar una esmena  aprovada per unanimitat  suprimint la retribució dels portaveus de l’oposició i els dos afectats no van provocar cap aldarull.

Els animaren  a que dugessen  endavant el recurs, esperant també que – una vegada resolt  no passe com els tres recursos contra resolucions d’alcaldia  que ha presentat el BLOC i que tenin, nosaltres  tota la raó (estant nuls de ple dret )no han tingut cap efecte.

VAM VOTAR A FAVOR.

3.- DICTAMENS DE LA COMISSIÓ  DE TERRITORI , TURISME I ESPORTS.

3.1 Aprovació inicial de  l’Ordenança Municipal de convivència ciutadana i protecció de l’espai urbà.

Vam exposar i reconèixer que estavem davant d’un excel·lent treball fet pels nostres funcionaris en resposta a una demanda cada vegada més necessària – especialment pel que respecta a les relacions de convivència entre les persones i entre els éssers humans i l’espai urbà. Entenem que bàsicament aquest és un problema de civisme que radica de forma exclusiva en una manca d’Educació. I la cosa té el seu punt  major  punt d’inflexió als mesos estivals  on la vida al carrer, els sorolls, la brutícia i la destrucció del mobiliari urbà ixen més a relluir. En eixe aspecte probablement és el turisme que ens visita el que més ens fa traure els colors i alguna cosa s’havia de fer per poder fer front a aquests problema aplicant una normativa legal.

Evidentment que fa  falta una norma reguladora base i , també ,per desgràcia un procediment sancionador que esdevé garantisca l’aplicació de l’ordenança.  No obstant, sense deixar de voler ser optimistes en l’eficàcia d’aquesta ordenança una vegada aprovada som bastant escèptics en el seu acompliment tenint en compte que també en tenim altres (d’ordenances , lleis i regulacions )  que s’incomplixen sense que l’Ajuntament alce un dit.

Tot i que som favorables a la seua aprovació, vam demanar deixar-la damunt la taula per realitzar des del BLOC algunes esmenes puntuals per a la seua millora.

4.- DICTAMENS DE LA COMISSIÓ  INFORMATIVA DE BENESTAR

4.1 Interposició del recurs administratiu contra l’acord de la Comissió d’alcaldia i règim interior de l’Ajuntament de Gandia de 7 de setembre, pel qual  s’aprova  definitivament l’ordenança reguladora de les ajudes a la contractació i ocupació.

Considerem que les bases reguladores de la referida convocatòria d’ajudes municipals suposen un incompliment dels articles 14 i 19 de la Constitució, i una vulneració del principi d’interdicció de la discriminació.

L’Ordenança municipal que regula les ajudes de l’Ajuntament de Gandia a empresaris del PAÍS VALENCIÀ  per a la contractació de persones de Gandia va ser aprovada provisionalment per la Comissió d’Alcaldia i Règim Interior, en sessió realitzada el dia 21 de juny de 2012, segons s’hi especifica en l’edicte sobre l’exposició al públic que apareix en el Butlletí Oficial de la Província de València n.º 157, de 3 de juliol de 2012.

A partir del dia 4 de juliol de 2012, s’iniciava per tant el termini de trenta dies hàbils per a que els interessats pugueren examinar l’expedient i presentar les reclamacions o suggeriments que estimaren oportú, l’Ajuntament de Gandia sense esperar al resultat de la fase d’exposició al públic i audiència als interessats va aprovar la convocatòria. Amb data 22 de juny de 2012 ( publicat al BOP de 3 de juliol ), es va emetre l’Edicte de l’Ajuntament de Gandia sobre l’exposició al públic de la convocatòria d’ajudes municipals a la contractació denominada “xec ocupació”, sense esperar a un text definitiu de les bases.

L’alcaldia de Xeresa va presentar recurs contenciós-administratiu contra la referida convocatòria d’ajudes municipals, per part de l’Ajuntament de Gandia, i front a l’Ordenança reguladora de les bases per les quals es regeix la mateixa, aprovada definitivament i publicada íntegrament en el Butlletí Oficial de la Província de València n.º 223, de 18 de setembre de 2012.

Així mateix,  l’Ajuntament de Xeresa  va sol·licitar del Jutjat del Contenciós-Administratiu de València, com a mesura cautelaríssima, la suspensió de l’eficàcia de la convocatòria objecte d’impugnació.  Per tant, considerem que les bases reguladores de la referida convocatòria d’ajudes municipals suposen un incompliment dels articles 14 i 19 de la Constitució, i una vulneració del principi d’interdicció de la discriminació. Així mateix, considerem que la convocatòria del Ajuntament de Gandia és, des del punt de vista del procediment, nul·la, tot i que l’Ordenança reguladora de les bases específiques es aprovada inicialment i entra en fase d’exposició pública en el mateix moment en el qual s’efectua la convocatòria. Aquesta s’efectua en compliment del article 8.6 de l’Ordenança sense estar aprovada ni vigent, faltant de manera burda als més elementals principis del procediment administratiu.

El principi de tot açò rau  en que , amb esta ordenança el que es viola  és l’autonomia municipal dels pobles. Les crisis, al remat, si alguna cosa tenen de bo és que, ens fan reflexionar més sobre els ciutadans de   CASA  i  obri el debat de com  plantejar-nos  millor la defensa del territori i de la nostra gent.  I aquesta n’és una bona prova.

Volem, per tant que L’Ajuntament de Xeraco sol·licite al jutjat contenciós-administratiu la suspensió de l’eficàcia de la convocatòria perquè en cap cas puguen ser beneficiàries les empreses que, tenint el centre de treball a Xeraco, contracten a persones residents a Gandia, i no a unes altres que, amb idèntica situació social i amb les mateixes aptituds professionals per al lloc de treball, tinguen la seva residència a Xeraco.

5..- MOCIONS D’URGÈNCIA.

MOCIO CONTRA ELS PRESSUPOSTOS de l’Estat

Preàmbul

L’Estat espanyol es troba en una situació d’insolvència tècnica en què no pot fer front a la totalitat dels pagaments que deu sense crear un escenari d’inseguretat jurídica per als seus empleats, els pensionistes o els actuals cotitzants de la Seguretat Social. També per a treballadors i empresaris. S’oculte o no, s’està negociant el conegut com a rescat i el memoràndum que l’acompanyarà. Este Projecte de Pressupostos, per tant, no representa la realitat de la gravetat de la situació ni són un punt d’inflexió per a frenar l’espoli continuat dels recursos públics per a sanejar els balanços dels que han trencat la nostra economia.

Estem en estos moments a l’espera d’un rescat per a fer front a la crisi-estafa que s’ha gestat en els últims anys amb el beneplàcit d’una classe política que en molts casos ha sigut col·laboradora necessària. Una crisi-estafa que cada dia té més explicacions per als ciutadans i que hauria d’acabar com a matèria dels tribunals de justícia, com ja ocorre amb els responsables d’algunes entitats financeres.

Està més que demostrat, que esta política que practica el PP està destruint ocupació, perjudica els jubilats, porta a la ruïna especialment a les empreses xicotetes i al futur dels jóvens que per a trobar treball han d’eixir de les nostres fronteres. La política d’austeritat ha imposat retallades en les prestacions, la desregulació plena de les relacions laborals i ha arribat a col·lapsar els servicis públics que garantixen, per exemple, l’accés universal i gratuït de qualitat a l’educació i la salut.

La solució passa per negar el pagament d’este deute fins que es delimiten les responsabilitats, que en molts casos seran judicials, dels que han arruïnat les caixes o els que des de l’administració han ordenat obres públiques o gastos sense cap fonament econòmic raonable.

En definitiva:

1. Rebutgem este Projecte de Pressupostos per al 2013 perquè contribuïxen a seguir amb la crisi-estafa que ha generat més de cinc milions de parats i ha acabat amb els anhels de milers de persones i famílies, alguns d’ells vivint en el llindar de la pobresa.

la justificació de les retallades de drets socials de la població en general que no admetem.

Traduït a un llenguatge col·loquial, la llei dirà el que voldrà però  REALMENT  qui pren les decisions és el FMI, el BCE i la UE i que hem perdut la sobirania política.

2. Confirmen que  estos comptes   són una estafa social i política per a pagar amb càrrec als diners públics una part molt important de les pèrdues generades pel sector privat o el finançament d’obres públiques inútils.

Ens recorda amargament que cada euro que s’ingressarà durant 2013 anirà prioritàriament a pagar  l’amortització del deute i els seus interessos -siguen els que siguen, a pesar de les previsions, perquè no hi ha control sobre la prima de risc- en perjudici del nostre futur i el de la nostra descendència.

El salvament de la banca ha suposat més de 215.000 milions d’euros per a les arques públiques, a la qual cosa caldrà sumar els 100.000 milions del fons de rescat que la Unió Europea ha posat a disposició de la banca espanyola i del qual l’Estat és l’últim garant. D’esta manera, el deute privat es convertix en un deute públic que hem de pagar des de la ciutadania contra la nostra qualitat de vida actual i futura i a costa dels drets socials adquirits durant dècades.

4. Estos comptes conduïxen a les comunitats autònomes i a les corporacions locals que és el que veritablement interessa d’aquesta moció, a un carreró sense eixida i reduïxen la seua capacitat per a prestar els servicis transferits i obligatoris amb l’eficàcia necessària. S’ataca l’autonomia política d’estes institucions.

Se’ns diu que este nou marc normatiu perseguix garantir la sostenibilitat financera de totes les Administracions Públiques, enfortir la confiança en l’estabilitat de l’economia espanyola, i reforçar el compromís d’Espanya amb la Unió Europea en matèria d’estabilitat pressupostària. Doncs bé, nosaltres humilment considerem que la sostenibilitat financera i l’estabilitat s’aconseguix quan els esdeveniments econòmics no desborden diàriament, setmana a setmana, a un govern que viatja sense rumb, sense direcció política  i  sense certesa .

Que no es pot suportar ni el pagament d’este deute ni als tipus d’interés que reclamen els nostres creditors.

Per a això l’Estat tindrà un dèficit del 3,8 per cent; les comunitats autònomes del 0,7 per cent; mentre que les corporacions locals i la Seguretat Social hauran de tancar l’any que ve amb dèficit zero.

Amb estos objectius que són d’impossible compliment es condemna a la població a una pèrdua de qualitat de vida insuportable. Es condemna a les comunitats autònomes a prestar de manera incorrecta els servicis que té encomanats i als ajuntaments, l’administració més pròxima a la ciutadania, en este cas per desgràcia, a la indigència i a la calamitat. No podran els nostres ajuntaments ni arreglar les calçades dels seus carrers, ni escometre obres de manteniment perquè els diners es destinarà a prestar-los a la banca i a les caixes que van viure i van invertir per damunt de les seues possibilitats.

Qui culpa a les autonomies del deute públic està mentint de forma interessada. L’Estat és el culpable de la gran majoria del deute, a pesar de no haver d’assumir la Sanitat i l’Ensenyament, que són els servicis públics que més despesa necessiten.

Perquè els gestors d’esta crisi-estafa busquen ara responsables en les administracions autonòmiques i locals??

La resposta és ben fàcil.  Per a minar-les,  i catapultar-les i   recentralitzar la decisió sobre la despesa i ser més poderosos per a servir millor a qui servixen.

Coneixem bé el cas valencià i ho explica tot. Aproximadament, el 80% dels ingressos de la Generalitat Valenciana provenen del sistema de finançament autonòmic, que inclou totes les comunitats autònomes a excepció del País Basc i Navarra. Des de la implantació de l’Estat de les autonomies, tots els models de finançament autonòmic ens han penalitzat i hem rebut menys recursos per habitant que la mitjana, a pesar d’haver de prestar els mateixos servicis. Açò ha generat un deute financer important, xifrat en més de 8.500 milions d’euros. Cada any milions d’euros ixen de les butxaques dels ciutadans i empreses valencianes cap a Madrid per a no tornar mai més ni en forma d’inversions ni de fons perquè la Generalitat i els ajuntaments paguen els servicis que presten al ciutadà.

L’asfíxia financera de les nostres institucions frena la nostra economia i capacitat productiva. L’Estat espanyol, que és qui ens ofega, ara ens oferix un rescat a canvi de desmantellar els servicis públics.  El deficient finançament afecta també la salut de les nostres empreses, que veuen com hi ha mancança d’infraestructures i de polítiques d’estímul que frenen el seu desenvolupament. Ens ve al cap la indústria del taulell de Castelló, els automòbils de la Ford i els cítrics de la Safor; podran competir d’acií cinc anys si es continua apostant pel C. Central?. L’asfíxia financera també ens impedix impulsar polítiques d’ocupació efectives i ens allunya del final de la crisi. Si el sistema actual no canvia, la Generalitat Valenciana està condemnada a la fallida.

5. Estos comptes no servixen per a rescatar les persones davant de la greu situació creada per una crisi injusta.

Com a exemple situarem a un col·lectiu especialment perjudicat: són les persones que van contractar hipoteques per a accedir a una vivenda durant els anys del boom immobiliari. Es reunixen en entitats com la PAH (Plataforma d’Afectats per les Hipoteques) i conclouen que estos pressupostos no els tenen en consideració mentre es continua prestant diners a caixes i bancs per al seu rescat.

Es consideren víctimes de l’estafa hipotecària, implementada pels especuladors financers, entre els que han participat, a més del sector financer espanyol, els bancs alemanys i el BCE.

Per estos motius, sol·licitem la retirada d’este Projecte de Pressupostos Generals i la seua formulació des d’un nou plantejament. Entenem que es deuria haver produït una moratòria sobre el pagament del deute públic almenys per dos motius. El primer és dilucidar en els tribunals la seua legitimitat davant de la gravetat de fets que el propi FROB imputa a directius d’entitats financeres; i el segon negociar amb els seus tenidors un tipus d’interés i un termini d’amortització sostenible per a la nostra societat que no ha de pagar allò que no deu perquè no ha sigut la beneficiària d’estos crèdits.

Per tot això, rebutgem estos pressupostos. Volem deixar testimoni d’això amb  aquesta moció, traslladar els seu acord a  la Presidència del   Govern Espanyol.

RESUM

Enguany el govern de Rajoy ha retirat al País Valencià 41 milions d’euros per poder contractar aturats a l’estiu. Desapareixen així els programes PAMER, ENCORP… que gestionàvem els ajuntaments valencians, evidentment una Diputació no pot fer-ho.
Però el que molta gent no sap és que el personal contractat en estos plans l’any 2011 cobraren amb diners del seu municipi. De fet, la Generalitat que rep els diners de l’Estat, encara no ha pagat als ajuntaments a hores d’ara. És a dir que aquesta administració local tant maltractada –ajuntaments i mancomunitats- encara és capaç de finançar els deutes de les altres.
A hores d’ara el Ministeri de Treball encara no ha posat en marxa el pla d’ocupació per als treballadors del Règim Especial Agrari (“l’atur agrari”). Desgraciadament quan puga posar-se en marxa, els treballadors perdran dies de treball pel retard: un retallet més.
Això sí, els Ajuntament, amb personal propi o de les mancomunitats, hem fet memòries, valoracions i tot el que ens pèrtocava i, arribat el cas, avançaríem la nòmina.
Davant d’esta situació, alguns Ajuntaments hem pogut reajustar el pressupost municipal i crear plans locals d’ocupació, és a dir, contractar aturats este estiu amb diners del municipi.

Així tenim que davant del primer problema actual l’administració espanyola hi ha dos panorames diferents.
Per una banda trobem que els ajuntaments som capaços de gestionar, fer reajustos, contractar aturats i avançar diners dels deutes de la Generalitat i de l’Estat.
Crearem deute, no? Doncs miren, el deute de l’administració local és l’únic que sembla controlat i que es redueix: els Ajuntaments d’Espanya sumem un deute que representa el 3,4% del PIB, un 0,1% menys que fa un any ( lleve vosté Madrid, Barcelona i Valencia… i es queda per baix del 2% ). Cal considerar que el total del deute de l’administració és d’un 72,1% del PIB.
L’altre panorama ben diferent afecta al govern de Rajoy i Fabra. Han retallat brutalment en l’ensenyament i la sanitat pública entre altres coses; però no retallen en el Senat, Diputacions, assessors i militants enxufats dins d’empreses públiques. Així i tot, no són capaços de pagar el deute als Ajuntaments, entre d’altres; eliminen els programes d’ocupació o no són capaços de posar-lo en marxa a temps.
I quin deute tenen ? El deute de l’administració de l’Estat, la del senyor Rajoy, s’incrementa enguany passant del 52.1% al 55,2% del PIB; i la del conjunt de les autonomies passa del 13,1% al 13,5% del PIB. Aleshores, ¿per què legislar contra els ajuntaments i les mancomunitats?

Ara, amic lector, si vosté està a l’atur o pot estar-ho, pregunte al PP per què el senyor Rajoy vol reformar la llei i prohibir als Ajuntaments que fem coses “que corresponen a les altres administracions” segons ell ? A força de decrets contra el seu programa electoral, el senyor Rajoy, imposarà uns Ajuntaments com els dels anys 40 mentre fa desaparéixer la protecció social, creixerem així? Sí i molt però en fam i misèria.
Els Ajuntaments no tenim cap problema amb les competències només intentem solventar els problemes dels incompetents. Si vosté no saben atendre i controlar el seu deute, no em prohibisquen a mí fer-ho, les persones tenen drets.

8.- DONAR COMPTE DE LES RESOLUCIONS D’ALCALDIA.

No va haver cap comentari.

9.-PRECS I PREGUNTES

A.-En relació amb les activitats detectades a un camí particular a la pujada de la Barcella este grup polític va informar al Plenari del següent:

Que s’han fet treballs de neteja de bosc segant matolls i tallant branques baixes de pins als dos costats dels camins amb maquinària adient per part de tres operaris on figurava el nom de l’empresa IMELSA, així com un vehicle tot terreny carregat amb tota mena d’equipament de neteja i d’extinció d’incendis.

Pel que sabem IMELSA és una empresa de la Diputació encarregada de tasques mediambientals des de fa anys. Preguntats als operaris manifesten que IMELSA no fa cap tasca en propietats privades però que s’havia conveniat la neteja amb l’ús de la caseta del propietari.

No és que ens oposem a que es facen tallafocs i  més, en eixa zona on resultaria convenient atesa la boscúria de l’ombria i la proximitat als horts de tarongers. Però fins i tot nosaltres que ens manifestem obertament per l’ecologia hem hagut de respondre pel tallament -prèvia sol·licitud- de certs pins als nostres bancals.

Vam preguntar al govern local si ens podien dir alguna cosa al  respecte.

ENS VAN PASSAR AMB RAONS SENSE UNA RESPOSTA CLARA.

B.- Preguntarem també que ens vam assabentar pels mitjans de comunicació de la petició d’ajudes a la Generalitat per a millorar la xarxa de clavegueram  al poble i platja.

Ens van respondre molt “ambiguament” que havien anat a demanar una ajuda per a la millora de la zona nord.

Esperem que ens toque la loteria de nadal i vinga eixa ajuda, doncs ben rebuda serà, ja que la paraula és molt sofrida.

C.-Altra de les preguntes clau: Què passa amb l’Auditoria?

La resposta fou que ja ho tenien tot lligat, estan consultant els aspectes legals i ja informaran.

Esperem que així siga i no vaja per a llarg.

D.-Els vam indicar que nostre grup està especialment sensibilitzat amb l’augment de robatoris  i de  la inseguretat ciutadana al nostre municipi i els vam demanar l’establiment d’un calendari de reunions on els responsables d’aquesta àrea  informen  puntualment a tots els grups polítics de la situació, de les mesures que es pensen dur a terme i de l’actuació policial?

E.- Els vam recordar que teníem notícia que els extintors del col·legi “Joanot Martorell” necessitaven passar la revisió obligada anual segons la llei recordant-los que és la seua obligació de manteniment.

F.- També preguntarem el perquè no s’havien demanat les ajudes per a l’ús i propoció del valencià que concedeix la Diputació.

Ni punyetera idea. Ens van dir per eixir del pas, que s’informarien i contestarien.

G.- I la pregunta final:

Com és que tenim ambulància i no atén qual fa falta? Pot ser que la titularitat del vehicle recau sobre l’empresa de Socorrisme i No sobre l’Ajutament.

Què creieu que van contestar?

“Que si o que no ?” com diu la dita castellana ” Que llueva un chaparrón “.

Pot ser que “L’Obra Social de CaixaBanc la regale al poble?

I com diu el Xavi Castillo: VERIUE-HO”.

PER ASSABENTAR-VOS; LA DINÀMICA DE TREBALL  DEL BLOC ÉS:

1.      Vore i llegir les propostes.

2.    Assessorar-se.

3.    Estudiar-les ( veient els “pros i contres”) i intentar millorar-les.

4.    Si toca,   convèncer  i consensuar-les amb els  altres grups.

5.     Finalment: Aprovar-les o rebutjar-les.

POT SER SIGA LLARG I ENFARRAGÓS HAVER-SE DE LLEGIR AQUESTS ROTLLOS TAN LLARGS, PERÒ ÉS DEL TOT NECESSARI PER SABER QUINA ÉS LA FAENA QUE FA EL BLOC I QUE NO SOM UNS “CONVIDATS DE PEDRA”.

TREBALLADORS, AUTÒNOMS, ATURATS…

FEM VALDRE ELS NOSTRES DRETS!